La premsa groga és aquella premsa de caràcter sensacionalista, és a dir, que pretén difondre notícies, fets, exageracions, etc., amb l’objectiu de causar sensació, cridar l’atenció de l’espectador.
La temàtica d’aquesta premsa gira entorn de les catàstrofes: crims, adulteris, violacions, embolics socials, tafaneries, etc., i per tal de causar més impressió va acompanyada de nombroses fotografies i informació detallada dels diferents casos. En estats com la Gran Bretanya trobem aquest tipus de periodisme en forma de “tabloids”, és a dir, diaris sensacionalistes de menor format que els diaris seriosos.
La premsa groga va néixer a Nova York, a finals del segle XIX, arran de la lluit
a periodística que hi va haver entre dos diaris: el New York World de joseph Pulitzer i el New York Journal de William Randolph Hearst.
Al 1883 Joseph Pulitzer comprà el New York World. Aquest diari es va convertir en un recull d’històries, escàndols i material sensacionalista. El mateix periodista, va dir que aquest diari seria utilitzat per destapar estafes, lluites i persones mal intencionades. Amb tot això, i especialment amb els dibuixos creats per Richard F. Oucault, “The wellow kid” (“el nen groc”) va aconseguir l’èxit que esperava.
William Randolph Hears, el 1895, va comprar el New York Mourning Journal i li va canviar el nom per New York Journal. Va seguir la mateixa línia que el seu rival Joseph Pulitzer, creant així una petita competició que s’aniria fent més gran. Per guanyar més vendes Randolph va complementar el diari amb un suplement en color. Aquest portava unes historietes de dibuixos creades pel mateix autor, Richard F. Outcault, amb un protagonista groc.
Tot aquest combat periodístic va comportar una evolució ens els diaris, ja que s’anaven introduint novetats en el món de la premsa com per exemple suplements en color, més fotografies, etc. També va tenir una petita influència en l’esclat de la Guerra de Cuba l’any 1898, a causa de la publicació de certes imatges que acusaven els espanyols de maltractar els cubans.
Més endavant, aquests dos diaris van ser acusats, per altres diaris més considerats, d’haver intensificat el to de certes notícies, fent que semblessin més importants del que eren o intensificant el to d’aquestes, i d’aquesta manera aconseguir augmentar el nombre de vendes.
El nom de premsa groga ve donat pel fet que el groc és un color que s’utilitza per denominar covardia, crueltat, perill (si el barregem amb el negre), mala sort, bogeria. És un color que pot significar moltes coses segons on es trobi i en el cas de la premsa groga, l’utilitzem perquè el groc també ens causa sensació, tal i com ho fan aquests diaris.
En l’actualitat podem trobar diversos exemples de premsa sensacionalista o periodisme sensacionalista sigui en el mitjà que sigui. Podem trobar una gran quantitat de diaris sensacionalistes en la premsa britànica, per exemple: The sun, News of the worl, Daily Star o Daily Expres, aquests dos últims van ser notícia en el cas de Madeleine i van haver de demanar disculpes públicament per les falses acusacions que havien fet a la família, fet que va provocar que la credibilitat d’aquest diari minvés.
També pode
m veure aquest tipus de periodisme per Internet. Ara amb aquest mitjà es poden actualitzar les notícies minut a minut i això fa que moltes vegades s’hagin de buscar els lectors per la via del sensacionalisme.
La temàtica d’aquesta premsa gira entorn de les catàstrofes: crims, adulteris, violacions, embolics socials, tafaneries, etc., i per tal de causar més impressió va acompanyada de nombroses fotografies i informació detallada dels diferents casos. En estats com la Gran Bretanya trobem aquest tipus de periodisme en forma de “tabloids”, és a dir, diaris sensacionalistes de menor format que els diaris seriosos.
La premsa groga va néixer a Nova York, a finals del segle XIX, arran de la lluit
a periodística que hi va haver entre dos diaris: el New York World de joseph Pulitzer i el New York Journal de William Randolph Hearst.Al 1883 Joseph Pulitzer comprà el New York World. Aquest diari es va convertir en un recull d’històries, escàndols i material sensacionalista. El mateix periodista, va dir que aquest diari seria utilitzat per destapar estafes, lluites i persones mal intencionades. Amb tot això, i especialment amb els dibuixos creats per Richard F. Oucault, “The wellow kid” (“el nen groc”) va aconseguir l’èxit que esperava.
William Randolph Hears, el 1895, va comprar el New York Mourning Journal i li va canviar el nom per New York Journal. Va seguir la mateixa línia que el seu rival Joseph Pulitzer, creant així una petita competició que s’aniria fent més gran. Per guanyar més vendes Randolph va complementar el diari amb un suplement en color. Aquest portava unes historietes de dibuixos creades pel mateix autor, Richard F. Outcault, amb un protagonista groc.
Tot aquest combat periodístic va comportar una evolució ens els diaris, ja que s’anaven introduint novetats en el món de la premsa com per exemple suplements en color, més fotografies, etc. També va tenir una petita influència en l’esclat de la Guerra de Cuba l’any 1898, a causa de la publicació de certes imatges que acusaven els espanyols de maltractar els cubans.
Més endavant, aquests dos diaris van ser acusats, per altres diaris més considerats, d’haver intensificat el to de certes notícies, fent que semblessin més importants del que eren o intensificant el to d’aquestes, i d’aquesta manera aconseguir augmentar el nombre de vendes.
El nom de premsa groga ve donat pel fet que el groc és un color que s’utilitza per denominar covardia, crueltat, perill (si el barregem amb el negre), mala sort, bogeria. És un color que pot significar moltes coses segons on es trobi i en el cas de la premsa groga, l’utilitzem perquè el groc també ens causa sensació, tal i com ho fan aquests diaris.
En l’actualitat podem trobar diversos exemples de premsa sensacionalista o periodisme sensacionalista sigui en el mitjà que sigui. Podem trobar una gran quantitat de diaris sensacionalistes en la premsa britànica, per exemple: The sun, News of the worl, Daily Star o Daily Expres, aquests dos últims van ser notícia en el cas de Madeleine i van haver de demanar disculpes públicament per les falses acusacions que havien fet a la família, fet que va provocar que la credibilitat d’aquest diari minvés.
També pode
m veure aquest tipus de periodisme per Internet. Ara amb aquest mitjà es poden actualitzar les notícies minut a minut i això fa que moltes vegades s’hagin de buscar els lectors per la via del sensacionalisme.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada