pensa

A veure qui en sap més, parla més alt, alça la veu més que l’altre, demostra que t’ho saps i crida l’atenció tant com puguis. Llavors ho aconseguiràs. També pots portar el més fashion del mercat (val a dir que a vegades t’obliguen a portar-ho,ja que no hi ha més coses per triar) o el que quatre dies enrere ni t’hauries imaginat portar, però ara no vols ser desplaçat de la societat, per tant, ho portaràs. Ara ets guay, abans no. Mira també aquell programa que havies criticat i titllat de patètic, però ara està de moda (puta moda) i també te l’empasses, del dret i del revés, fins que et coneguis tots els personatges (diguem-ne personatges). D’aquesta manera l’endemà aconseguiràs poder parlar del programa demostrant que l’has vist tot, absolutament tot i que et coneixes tota la vida d’aquelles persones que estan rere la càmera. Ets guay. Perfecte, ja tens tema de conversa. Juga a ser gamba i ensenya que bé que ho fas, seràs reconegut popularment, (popular com les pel•lícules o series americanes, la realitat de les quals no es reflexa per aquests móns encara que a vegades sembla que es vulgui plagiar de manera nefasta). Ets popular. Ets guay. Utilitza, exprimeix. El suc que en surti no serà prou bo com per agradar als altres. Xucla. Estàs a punt d’aconseguir-ho, però també arribes al límit de perdre. Perdre-ho. Com aquest pronom feble i tants d’altres companys. Sí, abandona’ls i deixa’ls perdre. Entre la foscor. Clara foscor que t’agonitzarà en un futur si segueixes el camí de la paraula. Paraules inventades que no et portaran enlloc. Per què crear noves paraules catanyolades inútilment, vols ser més guay? Vols inventar-te paraules? Continua. Endavant, però no és necessari barrejar llengües encara que t’importi ben poc la situació en què es trobin. Més encara si ho fas per riure. No riguis de la teva llengua i dels cultismes que pugui tenir. Mirat al mirall. Ara pots riure. Fes-ho ben fort fins que et sentin a l’altre punta del món. Riuré amb tu, però en el moment adequat. En pots estar segur. Sigues la persona que ets i no el que volen els altres de tu. Deus pensar que ho fas, que ho ets, però pessiga’t (analitza la paraula pes i gat) potser estàs en un somni. O un malson com el que podem tenir un dia qualsevol cadascú de nosaltres. Uf, nosaltres. Qui som nosaltres?Es pot ser més guay?