La tempesta s'acosta, sens de lluny la veu greu dels núvols que vé precedida per aquelles llums de flash caloroses. Ja fa dies que plou, però avui, avui sembla que hagi de ser la traca final. Cada cop s'acosta més, la veu és més greu i estrident i fa que comencis a tremolar sota el gruix de mantes que t'escalfa. Notes unes esgarrifances que et recorren per tot el cos, des del cap, fins als peus i no goses ni treure el nas. Sí, aquella punta vermella que destaca per sota els ulls, i per damunt de la boca.
A dins del llit s'està tant bé! sents el contrast que hi ha de temperatura a dins i a fora i cada cop et vénen més esgarrifances. Aquest sentiments, però, s'acaben quan de cop veus una llum que il·lumina bona part de la teva llar, contes els segons: un..., dos...barraboooom. (Sí, definitivament el núvol té mal de coll. Deu ser el temps). Ara, però, sembla que la tempesta se'n vagi, ja ha passat, però la bona temperatura de sota les mantes no te la treu ningú i et quedes una bona estona al llit, fent el mandra durant una bona estona. Els típics cinc minuts més.